Ball de l'Oca del Novenari de Malla, el 27 de novembre de 2011

El diumenge 27 de novembre de 2011 és el dia assenyalat per fer la rifa de l'oca del Novenari d'enguany. Com cada any, el darrer diumenge de novembre se celebra la cloenda del cicle del novenari amb la rifa d'una oca que organitza la mateixa parròquia. L'Oca del Novenari, la figura del bestiari de Malla, geni de l'Advent, balla una dansa pròpia. També, després, es fa una dansa, "El Ball de les Animetes".

Hora de la missa: 11 hores.
Hora d'inici de la Rifa: 3/4 de 12.
Hora del Ball de l'Oca del Novenari: 12:15.
Hora del Ball de les Animetes: 12:30.

L'oca al Cel

Per Nadal al cel apareix una constel·lació batejada pels catalans com a Oca de Santa Eulàlia. Es veu que la santa quan era a la presó esperant el martiri tenia com a companya una oca. I durant el martiri també hi fou present. Per Nadal comença a fer-se visible i brillar però no és fins el dia 12 de febrer, el dia assenyalat per al martiri de Santa Eulàlia, quan brilla amb més intensitat. Llavors ja no es torna a veure fins el Nadal següent.

Simbologia de l'Oca de Malla, mitologia viva a la Catalunya Vella

L'Oca és un animal associat a la deessa Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus. Són incomptables les coincidències que s'ha trobat amb aquesta iconografia egípcia i la cristiana. Fins i tot, hi ha qui diu que a casa nostra, fent-ne una lectura fora dels canons de Roma, que les Mares de Déu negres representen aquesta vella creença, com la de Montserrat.

A Malla, coincideix la festa de l'Oca amb l'inici de l'advent, qüestió que no és una mera coincidència. L'oca és una au carregada de simbologia solar, i com a tal, pondrà l'ou còsmic, l'ou pasqual, de renovació i regeneració de la primavera, atès que dins seu hi guarda la vida i confirma la ressurrecció. No en va, per sant Josep, a Malla, cada casa fa la seva crema cremada, una menja dolça feta d'ou. Per Nadal, doncs, moment que la nit recula, i el dia comença a allargar-se, just en el canvi de solstici, l'oca d'Isis, promet la regeneració de la natura. És, per tant, vàlida la lectura cristiana en què Maria infantarà Jesús, l'infant diví, que amb la generositat de Déu, promet la salvació de la humanitat amb la seva passió.

L'Oca de Malla, esdevé el geni de l'hivern, blanc, purificador, però amb un missatge carregat d'esperança i prenyat de fecunditat com Isis. L'oca és alhora missatgera d'una bona notícia, però símbol de maternitat divina. El sol renaixerà com l'au fènix. Jesús torna a néixer, ressussitarà d'entre els morts. La ressurrecció és un exemple motivador de festa i celebració per a les ànimes, animetes del purgatori, esperits i fidels del Novenari.

La Rifa de l'Oca 2010

Un any més, el diumenge 5 de desembre de 2010, a Sant Vicenç de Malla, s'ha celebrat la festa parroquial de la cloenda del Novenari, la Rifa de l'Oca. Els actes culturals han estat: Les Danses de l'Oca, el Ball de les Animetes, i la Rifa de l'Oca del Novenari. També hi ha hagut exposició d'oques i una mica de fireta on s'hi podia comprar garrapinyades i iogurts. Tant els balladors, com els actuants pertanyen al grup folclòric Bastoners de Malla. La Cobleta Flabiolaire de Malla s'ha encarregat d'interpretar les músiques.

A Malla, degut a la llarga tradició del Novenari de les Ànimes, i per la forta petja judeocristiana que ha imprès l'església en la cultura catalana, hi ha molta creença encara en les ànimes del purgatori entre els parroquians més vells. Les animetes del Purgatori, aquelles ànimes que són entre el Cel i l'Infern. Són molt a prop nostre però no es poden veure per la seva naturalesa etèria. Encara, pobres, no poden entrar al Cel perquè han de redimir els seus pecats abans. Necessiten pregàries per fer-se perdonar i sr-ne dignes. També són aquells esperits benefactors que troben qualsevol cosa perduda. I si hom perd quelcom, i s'hi encomana resant, les animetes acaben trobant el que s'ha perdut. El Ball de les Ànimes és un homenatge a aquesta tradició i ve a representar aquesta creença. Alhora, aquest ball, clou el cicle de precs del Novenari amb la consegüent capta. En el ball, els balladors (vestit de blanc) representen les animetes. El capdavanter porta una patena. Tots en renglera van dansant fins a traçar una espiral. Quan l'espiral s'ha completat, el darrer (un nen) s'enfila al damunt del capdavanter i sosté la patena. És el moment en què l'ànima s'enfila al Cel. I tot seguit els altres balladors fan via i s'escolen, mentre la dansa llangueix fins al final. La rifa de l'oca obre les portes al cicle d'Advent. L'oca, un associat a la deessa egípcia Isis, vindria a simbolitzar el geni del solstici d'hivern. Quan al Cel plomen les oques, a la terra neva. Per tant,l'Oca és un geni nadalenc a Malla.

Tot és molt senzill, molt petit, però molt rural i molt autèntic. Una tradició a prop de tota la gent. Si la tradició ha set bona per als nostres avis i pares, per a nosaltres, els fills també n'és. Som el que els nostres avis eren, i els nostres avis són el que nosaltres serem. Per molts anys!

Rifa de l'Oca del 2009

Com és costum al nostre poble des de temps immemorials, avui, per posar fi al Novenari de les Ànimes, s'ha fet la Rifa de l'Oca. Enguany, la Comissió Pastoral de la Parròquia de Sant Vicenç de Malla ha rifat l'oca que ha anat a parar a un veí de Taradell que té parents al nostre poble i que habitualment ve a missa. També com ja és tradicional, el Bestiari de Malla ha fet el Ball de l'Oca. En aquest ball s'hi canta en llatí el Liberame Dómine mentre l'Oca del Novenari marca les passes del compàs, i després amb flabiol i bombo dansa a la plaça fent tres moviments que representen que camina, neda i vola. També, aquest any, hi ha hagut dos ocs que han fet "companyia" a l'oca rifada, els quals han set l'atracció de la nostra canalla.

FESTA DE LA DIADA DE CATALUNYA A MALLA (FESTA DE L'ONZE DE SETEMBRE) DE 2009

Diumenge 6 de setembre de 2009. Després de l'ofici dominical, eixint de missa, s'ha fet una ofrena floral al monument d'en Francesc Paracolls, pagès màrtir de la Guerra de Successió, el qual lluità al costat del bàndol austriacista vigatà, ço és contra les tropes de Felip V, per defensar les llibertats de Catalunya. Tot seguit, els Grallers de Malla han interpretat l'himne de Catalunya. Fet que ha donat pas a parlaments institucionals per part de representants de l'Ajuntament i familiars del mateix màrtir. Després s'ha presentat una nova figura del Bestiari de Malla, el Falcó Horus*, el qual ha fet el seu ball de lluïment acompanyat de flabiol i bombo. Aquest espectacle ha donat pas a àmplia exhibició dels Falcons de Malla, que a més de lluir les figures realitzades a l'antiga trobada nacional, han fet gala de nous exercicis gimnàstics i acrobàtics. Ha clos l'esdeveniment una sardana antiga interpretada per una mitja cobla, integrada per flabiol, bombo i clarinet. La sardana, que es denomina Sardana de Malla, ha estat ballada per integrants de la colla dels Bastoners de Malla. Encara, però, hi ha hagut més festa! La gent ha agafat els cotxes i s'han desplaçat a la Cabanya de Prat-de-saba per inaugurar les reformes que s'hi han fet. Hi ha hagut parlaments del mateix masover Josep Fabré, del batlle actual LLuís Muntal i del delegat territorial Jordi Fàbregas, el qual ha presidit l'acte. En acabat, els Bastoners de Malla han ballat el Ball de Segadors i el Ball de la Batuda a l'era, i després tothom s'ha entaulat per gaudir d'una boníssima arrosada. L'arròs l'han fet i servit els cuiners mallencs Josep, Mela i Paqui. I havent dinat, s'ha fet la baixada de carretons típica de cada any.


SIGNIFICAT I MITOLOGIA: Aquesta figura és una clara referència a l'astre solar com una divinitat propiciadora de vida, fertilitat, i justícia. És el foc etern, la flama que reneix cada dia. És una figura celest. Cal remarcar que Horus és el Déu falcó egipci originari del Delta del Nil. El seu nom designa, a vegades, el rei. A Malla és el símbol de la tradició falconera encetada pels Falcons de Malla. És el geni dels Falcons de Malla. A més, al Clascar de Malla, un dels turons testimoni de la Plana de Vic més representatius, hi nien molts tipus de falcons: falcons pelegrins, xoriguers, esparvers... Aquesta figura és també un reconeixement, i alhora, un homenatge a aquestes aus tan presents i característiques en el nostre cel. Els falcons planen vigilants al nostre cel i ballen a la nostra terra. Els falcons vetllen els nostres camps i ens protegeixen, atès que redueixen la colònia de depredadors dels cereals. Per tant, la figura troba inspiració en tres fonts: en la natura de Malla, en la cultura de Malla i en la mitologia mediterrània egípcia.
MÚSICA: FLABIOL I BOMBO. Té música pròpia, el Ball Pla del Falcó de Malla.

El Paó Zel va encetar les danses a la inauguració de El Prat Xic, l' hotel rural de El Prat Verd de Malla.

L'endemà de la victòria del Barça a la "Champions", a Malla, a El Prat Verd, i més en concret a El Prat Xic, es va inaugurar un hotel rural. L'hotel té en totes i cadascunes de les seves respectives habitacions detalls artístics pertanyents a diferents disciplines de l'art contemporani. Al mas acondicionat per al turisme hi ha diferents ambients repartits en les diverses habitacions com ara: habitació amb una biblioteca exclusiva amb una tria de llibres d'Antoni Pladevall, el flamant Premi Carlemany; habitació amb una selecció discogràfica feta per Pep Sala, líder de Sau; habitació del romànic amb obres de la Rosa Boada; sala d'estar amb arbres i saltants d'aigua, portes i finestres com les del japonès Wataru que són ulls d'imaginació i creativitat... La inauguració va comptar, a més d'un llarg reguitzell d'artistes, amb la presència d'en Pep Plaza, l'imitador al Crakòvia, programa de TVC, de Josep Guardiola, el qual va presentar i dirigir amb el seu humor característic tota la festa. Els Bastoners de Malla van posar el seu granet de sorra a l'esdeveniment amb la seva dansa. Els Bastoners de Malla van ballar el Ball de la Batuda, la Dansa de les Dones d'Aigua, a l'era del mas, ara convertida en la Plaça de la Vida per l'artista japonès Wataru; i el Ball de Segadors davant l'entrada de l'hotel, a la seva lliça. Abans, però, per encetar l'actuació, el Paó Zel va ballar el seu ball de lluïment, anomenat Ball del Zel, enfilat dalt d'un antic cobert, ara convertit en un alt porxo amb funcions de torre de guaita de postes de sol. El motiu de l'actuació de la bèstia festiva del paó és degut a què abans al Prat Verd hi havia hagut realment un paó que rebia el nom de Pitus, el qual s'enfilava a tot arreu per emetre els seus crits característics. També cal dir que l'esmentat paó va servir d'inspiració per a elaborar el paó del Bestiari de Malla. Per tant, podem dir que el paó va tornar a casa. A més, com que el paó segons la mitologia romana és un atribut de Juno, la dóna de Júpiter i alhora la mare dels déus, el Bestiari de Malla va voler expressar simbòlicament que la terra i el cel donava la benvinguda a aquest nou espai i en donava la seva benedicció artística. La festa es va cloure amb un sopar amb la cuina d'Osona d'en Nando Jubany, entre d'altres, i també amb cuina japonesa. Per animar el sopar es va poder veure cantar plegats en Pep Sala i en Pep Plaza.