FESTA DE LA DIADA DE CATALUNYA A MALLA (FESTA DE L'ONZE DE SETEMBRE) DE 2009

Diumenge 6 de setembre de 2009. Després de l'ofici dominical, eixint de missa, s'ha fet una ofrena floral al monument d'en Francesc Paracolls, pagès màrtir de la Guerra de Successió, el qual lluità al costat del bàndol austriacista vigatà, ço és contra les tropes de Felip V, per defensar les llibertats de Catalunya. Tot seguit, els Grallers de Malla han interpretat l'himne de Catalunya. Fet que ha donat pas a parlaments institucionals per part de representants de l'Ajuntament i familiars del mateix màrtir. Després s'ha presentat una nova figura del Bestiari de Malla, el Falcó Horus*, el qual ha fet el seu ball de lluïment acompanyat de flabiol i bombo. Aquest espectacle ha donat pas a àmplia exhibició dels Falcons de Malla, que a més de lluir les figures realitzades a l'antiga trobada nacional, han fet gala de nous exercicis gimnàstics i acrobàtics. Ha clos l'esdeveniment una sardana antiga interpretada per una mitja cobla, integrada per flabiol, bombo i clarinet. La sardana, que es denomina Sardana de Malla, ha estat ballada per integrants de la colla dels Bastoners de Malla. Encara, però, hi ha hagut més festa! La gent ha agafat els cotxes i s'han desplaçat a la Cabanya de Prat-de-saba per inaugurar les reformes que s'hi han fet. Hi ha hagut parlaments del mateix masover Josep Fabré, del batlle actual LLuís Muntal i del delegat territorial Jordi Fàbregas, el qual ha presidit l'acte. En acabat, els Bastoners de Malla han ballat el Ball de Segadors i el Ball de la Batuda a l'era, i després tothom s'ha entaulat per gaudir d'una boníssima arrosada. L'arròs l'han fet i servit els cuiners mallencs Josep, Mela i Paqui. I havent dinat, s'ha fet la baixada de carretons típica de cada any.


SIGNIFICAT I MITOLOGIA: Aquesta figura és una clara referència a l'astre solar com una divinitat propiciadora de vida, fertilitat, i justícia. És el foc etern, la flama que reneix cada dia. És una figura celest. Cal remarcar que Horus és el Déu falcó egipci originari del Delta del Nil. El seu nom designa, a vegades, el rei. A Malla és el símbol de la tradició falconera encetada pels Falcons de Malla. És el geni dels Falcons de Malla. A més, al Clascar de Malla, un dels turons testimoni de la Plana de Vic més representatius, hi nien molts tipus de falcons: falcons pelegrins, xoriguers, esparvers... Aquesta figura és també un reconeixement, i alhora, un homenatge a aquestes aus tan presents i característiques en el nostre cel. Els falcons planen vigilants al nostre cel i ballen a la nostra terra. Els falcons vetllen els nostres camps i ens protegeixen, atès que redueixen la colònia de depredadors dels cereals. Per tant, la figura troba inspiració en tres fonts: en la natura de Malla, en la cultura de Malla i en la mitologia mediterrània egípcia.
MÚSICA: FLABIOL I BOMBO. Té música pròpia, el Ball Pla del Falcó de Malla.

El Paó Zel va encetar les danses a la inauguració de El Prat Xic, l' hotel rural de El Prat Verd de Malla.

L'endemà de la victòria del Barça a la "Champions", a Malla, a El Prat Verd, i més en concret a El Prat Xic, es va inaugurar un hotel rural. L'hotel té en totes i cadascunes de les seves respectives habitacions detalls artístics pertanyents a diferents disciplines de l'art contemporani. Al mas acondicionat per al turisme hi ha diferents ambients repartits en les diverses habitacions com ara: habitació amb una biblioteca exclusiva amb una tria de llibres d'Antoni Pladevall, el flamant Premi Carlemany; habitació amb una selecció discogràfica feta per Pep Sala, líder de Sau; habitació del romànic amb obres de la Rosa Boada; sala d'estar amb arbres i saltants d'aigua, portes i finestres com les del japonès Wataru que són ulls d'imaginació i creativitat... La inauguració va comptar, a més d'un llarg reguitzell d'artistes, amb la presència d'en Pep Plaza, l'imitador al Crakòvia, programa de TVC, de Josep Guardiola, el qual va presentar i dirigir amb el seu humor característic tota la festa. Els Bastoners de Malla van posar el seu granet de sorra a l'esdeveniment amb la seva dansa. Els Bastoners de Malla van ballar el Ball de la Batuda, la Dansa de les Dones d'Aigua, a l'era del mas, ara convertida en la Plaça de la Vida per l'artista japonès Wataru; i el Ball de Segadors davant l'entrada de l'hotel, a la seva lliça. Abans, però, per encetar l'actuació, el Paó Zel va ballar el seu ball de lluïment, anomenat Ball del Zel, enfilat dalt d'un antic cobert, ara convertit en un alt porxo amb funcions de torre de guaita de postes de sol. El motiu de l'actuació de la bèstia festiva del paó és degut a què abans al Prat Verd hi havia hagut realment un paó que rebia el nom de Pitus, el qual s'enfilava a tot arreu per emetre els seus crits característics. També cal dir que l'esmentat paó va servir d'inspiració per a elaborar el paó del Bestiari de Malla. Per tant, podem dir que el paó va tornar a casa. A més, com que el paó segons la mitologia romana és un atribut de Juno, la dóna de Júpiter i alhora la mare dels déus, el Bestiari de Malla va voler expressar simbòlicament que la terra i el cel donava la benvinguda a aquest nou espai i en donava la seva benedicció artística. La festa es va cloure amb un sopar amb la cuina d'Osona d'en Nando Jubany, entre d'altres, i també amb cuina japonesa. Per animar el sopar es va poder veure cantar plegats en Pep Sala i en Pep Plaza.

La posta de l'Oca Novenari

L’Oca del Novenari
té dotze polls
a dins de l'ou.
Per Quaresma
ha covat ous
i per Pasqua
me’ls deixa sols.

Si ella s’atansa,
si ella s’aixeca,
ves a la cuina
a fer la truita.

Si ella s’atansa,
si ella s’aixeca,
compta quants són,
si en són tots bons.

Cançó infantil del Paó de Malla

El paó de Malla,
ara balla, ara balla,
el paó de Malla,
ara balla a la palla.

Xiu, xiu, xiu,
xiu, xiu, xiu,
ara balla,
ara balla,
xiu, xiu, xiu,
xiu, xiu, xiu,
ara balla amb la canalla!

(Tonada per als infants)

El Drac de Malla vol foc a la festa!

EL DRAC DE MALLA SIGNA EL MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

EL PAÓ ZEL A LA FESTA DE CAN PALET (TERRASSA)

Avui, 22 de març, el paó Zel ha participat a la festa major del barri de Can Palet de Terrassa. La festa major de Can Palet se celebra per Sant Josep. El Bestiari de Malla, representat pel paó Zel, juntament amb els Bastoners de Malla, ha participat a la cercavila pels carrers del barri. A la cercavila, s'ha vist el paó Zel ballant la seva dansa ritual, i també compartint ball amb la Papallona de Sant Pere. En acabat, En Zel ha fet el ball de lluïment a la plaça del Centre Cívic, "la Dansa del Zel".

També, avui, ha set el dia del bateig d'en Joan Puig Vistós, ànima i alhora portador del paó Zel. En Joan ha imprimit la seva personalitat forta i alegre al paó, cosa que ha contribuït a fer més gran la festa. Per molts anys, paó Zel!

Una faula del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull

Ramon Llull és un dels escriptors més universals de la cultura catalana. El seu mèrit és d'haver estat no tan sols el creador d'una literatura filosòfica i teològica en català, sinó d'una prosa literària essencialment poètica, que té com a màxims exponents el LLibre d'Evast e Blanquerna i Fèlix o Llibre de les Meravelles.
Fèlix o Llibre de les Meravelles és una novel·la al·legòrica en la qual l'autor ens descriu la cort del seu temps, amb les seves intrigues i vicis. Llull pretén influir en la reforma dels costums d'acord amb l'ideal cristià, per tal de promoure la salvació dels homes.

El Bestiari de Malla observa amb respecte el llegat de Ramon Llull en la nostra cultura. I és per això, que el volem tenir en compte en la nostra festa. Tot seguit citem una faula de Ramon Llull, en la qual els protagonistes són l'ase i el bou. Com que en el Bestiari de Malla tenim un ase (Ruc Català) i el bou (Bou Mascart), hem cregut que seria adient esmentar-la a tall d'exemple, per demostrar que en la tradició catalana fa anys que aquests animals s'empren en el bestiari literari.

Vet aquí:

En una terra s’esdevenc que un hom, a qui Déus havia dada tanta ciència, que entenia tot ço que deien les bèsties e los aucells. Aquella ciència havia Déus donada a aquell hom sobre tal condició, que res que oís ni entenés de ço que dirien les bèsties ni los aucells, no digués a neguna persona, e aquell dia que ho diria, que morís. Aquell hom havia un hort, en què un bou tirava d’una sínia, e una ase aportava los fems on hom femava aquell hort. Esdevenc-se un vespre que lo bou fo enutjat, e l’ase l’aconsellà que lo vespre no menjàs la civada, per ço que l’endemà no el mesés (posés) hom a tirar la sénia, e pausàs. Lo bou estec a consell de l’ase e no menjà lo vespre la civada. L’hortolà cuidà’s que el bou fos malalte, e mès l’ase en son lloc a tirar la sénia. Tot aquell dia tirà l’ase la sénia ab molt gran treball. Can venc a la nit, ell venc a l’establa, on atrobà lo bou que jasia e sejornava. L’ase plorà denant (davant) lo bou, e dix aquestes paraules: “Lo senyor”, dix l’ase, “ha en volentat que et vena (de vendre’t) a un carnisser, car cuidà’s que sies malalte, e per ço, ans que no t’aucia, és bo que tu torns a ton ofici, e no dons semblant que sies malalte”. Aquestes paraules dix l’ase al bou, per ço que hom no el tornàs a tirar la sínia, qui li era de major treball que los fems que aportava. Lo bou hac paor de morir e menjà aquella nit civada, e fo semblant que fos garit. Aquell hom, qui era senyor del bou e de l’ase, entès ço que havien dit lo bou i l’ase, lo qual hom se ris…

Llibre de les bèsties
(Aquest llibre és la segona part del Fèlix o Llibre de les Meravelles)
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232?-1316)