Bestiari de Malla

FESTA DE LA DIADA DE CATALUNYA A MALLA (FESTA DE L'ONZE DE SETEMBRE) DE 2009

2009-09-08T08:03:00.000-07:00

Diumenge 6 de setembre de 2009. Després de l'ofici dominical, eixint de missa, s'ha fet una ofrena floral al monument d'en Francesc Paracolls, pagès màrtir de la Guerra de Successió, el qual lluità al costat del bàndol austriacista vigatà, ço és contra les tropes de Felip V, per defensar les llibertats de Catalunya. Tot seguit, els Grallers de Malla han interpretat l'himne de Catalunya. Fet que ha donat pas a parlaments institucionals per part de representants de l'Ajuntament i familiars del mateix màrtir. Després s'ha presentat una nova figura del Bestiari de Malla, el Falcó Horus*, el qual ha fet el seu ball de lluïment acompanyat de flabiol i bombo. Aquest espectacle ha donat pas a àmplia exhibició dels Falcons de Malla, que a més de lluir les figures realitzades a l'antiga trobada nacional, han fet gala de nous exercicis gimnàstics i acrobàtics. Ha clos l'esdeveniment una sardana antiga interpretada per una mitja cobla, integrada per flabiol, bombo i clarinet. La sardana, que es denomina Sardana de Malla, ha estat ballada per integrants de la colla dels Bastoners de Malla. Encara, però, hi ha hagut més festa! La gent ha agafat els cotxes i s'han desplaçat a la Cabanya de Prat-de-saba per inaugurar les reformes que s'hi han fet. Hi ha hagut parlaments del mateix masover Josep Fabré, del batlle actual LLuís Muntal i del delegat territorial Jordi Fàbregas, el qual ha presidit l'acte. En acabat, els Bastoners de Malla han ballat el Ball de Segadors i el Ball de la Batuda a l'era, i després tothom s'ha entaulat per gaudir d'una boníssima arrosada. L'arròs l'han fet i servit els cuiners mallencs Josep, Mela i Paqui. I havent dinat, s'ha fet la baixada de carretons típica de cada any.

SIGNIFICAT I MITOLOGIA: Aquesta figura és una clara referència a l'astre solar com una divinitat propiciadora de vida, fertilitat, i justícia. És el foc etern, la flama que reneix cada dia. És una figura celest. Cal remarcar que Horus és el Déu falcó egipci originari del Delta del Nil. El seu nom designa, a vegades, el rei. A Malla és el símbol de la tradició falconera encetada pels Falcons de Malla. És el geni dels Falcons de Malla. A més, al Clascar de Malla, un dels turons testimoni de la Plana de Vic més representatius, hi nien molts tipus de falcons: falcons pelegrins, xoriguers, esparvers... Aquesta figura és també un reconeixement, i alhora, un homenatge a aquestes aus tan presents i característiques en el nostre cel. Els falcons planen vigilants al nostre cel i ballen a la nostra terra. Els falcons vetllen els nostres camps i ens protegeixen, atès que redueixen la colònia de depredadors dels cereals. Per tant, la figura troba inspiració en tres fonts: en la natura de Malla, en la cultura de Malla i en la mitologia mediterrània egípcia.
MÚSICA: FLABIOL I BOMBO. Té música pròpia, el Ball Pla del Falcó de Malla.

El Paó Zel va encetar les danses a la inauguració de El Prat Xic, l' hotel rural de El Prat Verd de Malla.

2009-06-01T10:59:00.000-07:00

L'endemà de la victòria del Barça a la "Champions", a Malla, a El Prat Verd, i més en concret a El Prat Xic, es va inaugurar un hotel rural. L'hotel té en totes i cadascunes de les seves respectives habitacions detalls artístics pertanyents a diferents disciplines de l'art contemporani. Al mas acondicionat per al turisme hi ha diferents ambients repartits en les diverses habitacions com ara: habitació amb una biblioteca exclusiva amb una tria de llibres d'Antoni Pladevall, el flamant Premi Carlemany; habitació amb una selecció discogràfica feta per Pep Sala, líder de Sau; habitació del romànic amb obres de la Rosa Boada; sala d'estar amb arbres i saltants d'aigua, portes i finestres com les del japonès Wataru que són ulls d'imaginació i creativitat... La inauguració va comptar, a més d'un llarg reguitzell d'artistes, amb la presència d'en Pep Plaza, l'imitador al Crakòvia, programa de TVC, de Josep Guardiola, el qual va presentar i dirigir amb el seu humor característic tota la festa. Els Bastoners de Malla van posar el seu granet de sorra a l'esdeveniment amb la seva dansa. Els Bastoners de Malla van ballar el Ball de la Batuda, la Dansa de les Dones d'Aigua, a l'era del mas, ara convertida en la Plaça de la Vida per l'artista japonès Wataru; i el Ball de Segadors davant l'entrada de l'hotel, a la seva lliça. Abans, però, per encetar l'actuació, el Paó Zel va ballar el seu ball de lluïment, anomenat Ball del Zel, enfilat dalt d'un antic cobert, ara convertit en un alt porxo amb funcions de torre de guaita de postes de sol. El motiu de l'actuació de la bèstia festiva del paó és degut a què abans al Prat Verd hi havia hagut realment un paó que rebia el nom de Pitus, el qual s'enfilava a tot arreu per emetre els seus crits característics. També cal dir que l'esmentat paó va servir d'inspiració per a elaborar el paó del Bestiari de Malla. Per tant, podem dir que el paó va tornar a casa. A més, com que el paó segons la mitologia romana és un atribut de Juno, la dóna de Júpiter i alhora la mare dels déus, el Bestiari de Malla va voler expressar simbòlicament que la terra i el cel donava la benvinguda a aquest nou espai i en donava la seva benedicció artística. La festa es va cloure amb un sopar amb la cuina d'Osona d'en Nando Jubany, entre d'altres, i també amb cuina japonesa. Per animar el sopar es va poder veure cantar plegats en Pep Sala i en Pep Plaza.

La posta de l'Oca Novenari

2009-04-05T07:51:00.000-07:00

L’Oca del Novenari
té dotze polls
a dins de l'ou.
Per Quaresma
ha covat ous
i per Pasqua
me’ls deixa sols.

Si ella s’atansa,
si ella s’aixeca,
ves a la cuina
a fer la truita.

Si ella s’atansa,
si ella s’aixeca,
compta quants són,
si en són tots bons.

Cançó infantil del Paó de Malla

2009-03-26T12:51:00.001-07:00

El paó de Malla,
ara balla, ara balla,
el paó de Malla,
ara balla a la palla.

Xiu, xiu, xiu,
xiu, xiu, xiu,
ara balla,
ara balla,
xiu, xiu, xiu,
xiu, xiu, xiu,
ara balla amb la canalla!

(Tonada per als infants)

El Drac de Malla vol foc a la festa!

2009-03-22T12:05:00.000-07:00

EL DRAC DE MALLA SIGNA EL MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

EL PAÓ ZEL A LA FESTA DE CAN PALET (TERRASSA)

2009-03-22T08:11:00.000-07:00

Avui, 22 de març, el paó Zel ha participat a la festa major del barri de Can Palet de Terrassa. La festa major de Can Palet se celebra per Sant Josep. El Bestiari de Malla, representat pel paó Zel, juntament amb els Bastoners de Malla, ha participat a la cercavila pels carrers del barri. A la cercavila, s'ha vist el paó Zel ballant la seva dansa ritual, i també compartint ball amb la Papallona de Sant Pere. En acabat, En Zel ha fet el ball de lluïment a la plaça del Centre Cívic, "la Dansa del Zel".

També, avui, ha set el dia del bateig d'en Joan Puig Vistós, ànima i alhora portador del paó Zel. En Joan ha imprimit la seva personalitat forta i alegre al paó, cosa que ha contribuït a fer més gran la festa. Per molts anys, paó Zel!

Una faula del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull

2008-12-07T00:04:00.000-08:00

Ramon Llull és un dels escriptors més universals de la cultura catalana. El seu mèrit és d'haver estat no tan sols el creador d'una literatura filosòfica i teològica en català, sinó d'una prosa literària essencialment poètica, que té com a màxims exponents el LLibre d'Evast e Blanquerna i Fèlix o Llibre de les Meravelles.
Fèlix o Llibre de les Meravelles és una novel·la al·legòrica en la qual l'autor ens descriu la cort del seu temps, amb les seves intrigues i vicis. Llull pretén influir en la reforma dels costums d'acord amb l'ideal cristià, per tal de promoure la salvació dels homes.

El Bestiari de Malla observa amb respecte el llegat de Ramon Llull en la nostra cultura. I és per això, que el volem tenir en compte en la nostra festa. Tot seguit citem una faula de Ramon Llull, en la qual els protagonistes són l'ase i el bou. Com que en el Bestiari de Malla tenim un ase (Ruc Català) i el bou (Bou Mascart), hem cregut que seria adient esmentar-la a tall d'exemple, per demostrar que en la tradició catalana fa anys que aquests animals s'empren en el bestiari literari.

Vet aquí:

En una terra s’esdevenc que un hom, a qui Déus havia dada tanta ciència, que entenia tot ço que deien les bèsties e los aucells. Aquella ciència havia Déus donada a aquell hom sobre tal condició, que res que oís ni entenés de ço que dirien les bèsties ni los aucells, no digués a neguna persona, e aquell dia que ho diria, que morís. Aquell hom havia un hort, en què un bou tirava d’una sínia, e una ase aportava los fems on hom femava aquell hort. Esdevenc-se un vespre que lo bou fo enutjat, e l’ase l’aconsellà que lo vespre no menjàs la civada, per ço que l’endemà no el mesés (posés) hom a tirar la sénia, e pausàs. Lo bou estec a consell de l’ase e no menjà lo vespre la civada. L’hortolà cuidà’s que el bou fos malalte, e mès l’ase en son lloc a tirar la sénia. Tot aquell dia tirà l’ase la sénia ab molt gran treball. Can venc a la nit, ell venc a l’establa, on atrobà lo bou que jasia e sejornava. L’ase plorà denant (davant) lo bou, e dix aquestes paraules: “Lo senyor”, dix l’ase, “ha en volentat que et vena (de vendre’t) a un carnisser, car cuidà’s que sies malalte, e per ço, ans que no t’aucia, és bo que tu torns a ton ofici, e no dons semblant que sies malalte”. Aquestes paraules dix l’ase al bou, per ço que hom no el tornàs a tirar la sínia, qui li era de major treball que los fems que aportava. Lo bou hac paor de morir e menjà aquella nit civada, e fo semblant que fos garit. Aquell hom, qui era senyor del bou e de l’ase, entès ço que havien dit lo bou i l’ase, lo qual hom se ris…

Llibre de les bèsties
(Aquest llibre és la segona part del Fèlix o Llibre de les Meravelles)
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232?-1316)

Testimonis de l'oca a Catalunya

2008-12-01T08:40:00.000-08:00

Com que Malla té una oca de bestiari festiu, creiem que es adient ressenyar testimonis a Catalunya on l'oca (l'animal) hagi tingut un paper determinant o destacat. Això, el que farà, és establir enllaços i relacions que ens poden ajudar a acotar el significat i també el paper de l'oca en la tradició catalana. Heus aquí, doncs, quatre ratlles sobre l'oca:

La màrtir, patrona de Barcelona, Santa Eulàlia, conta la llegenda que tenia una oca. Eulàlia va testimoniar que era seguidora de la fe cristiana en temps que l'emperador romà perseguia els cristians. Eulàlia va ser empresonada i forçada a adorar ídols, però ella els va posar terra al damunt. Després de rebre humiliacions i xurriacades la van crucificar nua en una creu en forma d'aspa. Diuen que a Eulàlia sempre l'acompanyava una oca. La seva oca li feu companyia a la presó i fins i tot en presencià el martiri. Com que sempre l'acompanyava, quan Santa Eulàlia se'n va anar al Cel, l'oca també la va seguir. I ara, l'oca de Santa Eulàlia és una constel·lació del cel que surt per Nadal, cada 25 de desembre. La seva llum va prenent intensitat fins el 12 de febrer, el dia del martiri de la santa, i llavors desapareix fins el Nadal següent.

També per la Candelera, una data molt assenyalada en el calendari tradicional català que correspon a la diada del 2 de febrer, l'oca hi és present. Segons la llei mosaica, a partir d'aquesta data, s'obligava a les dones que havien tingut un infant a purificar-se. Si era un noi quedaven purificades al cap de quaranta dies, i si havia set noia, n'havien de menester seixanta. També en aquesta data es retira el pessebre i s'endreça per al proper Nadal. Hi ha una dita de la Candelera que parla de la nostra bèstia. Diu així: Per la candelera pon l'oca vera, si no pon ja, aviat pondrà. Així, doncs, la Candelera serveix de punt de referència en la gestació de l'oca.

Una altra història ben diferent és la que consta en la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'oca és present en el menú reial de l'Àpat de Nadal. Per l'àpat reial del Nadal de l'any 1267 es van consumir trenta-un moltons, tres-cents cinquanta ous, trenta parells de conills, dotze parells de perdius, trenta-sis parells de capons, cinc parells d'oques, cinc quarteres de pa, dos-cents vint-i-vuit quartans de vi, deu sous de neules, entre d'altres coses.

Diumenge de Cloenda del Novenari de Malla: Ball de l'Oca

2008-11-30T09:17:00.000-08:00

A la Plaça de l'Església de Malla, el diumenge 30 de novembre de 2008, es va cloure el Novenari de les Ànimes com s'ha fet sempre: amb la tradicional rifa de l'Oca. Enguany s'escaigué en diada de Sant Andreu i va fer força fred. Ja ho diu la dita: Per Sant Andreu o fred, o neu, o fred molt greu. Doncs, neu als cims dels voltants i freu molt greu a Malla. El Montseny era ben nevat, i és clar, això vol dir fred. També hi ha una dita gèlida per al nostre massís de referència: Montseny florit, fred a la Plana de Vic. O sigui que eixint de missa, la gent es va haver d'abrigar ben bé per no malmetre's. Tothom va mirar de cercar el millor solell de la plaça, per si de cas. De tota manera, malgrat les esgarrifances de fred que provocava alguna ventada sobtada, la tradició és tradició, i "com s'ha fet tota la vida", es va celebrar la rifa de l'oca. També aquest any, la colla del Bestiari de Malla van estrenar el Ball de l'Oca del Novenari i també, amb els més petits, es ballà la Dansa de la Centauromàquia per tancar la setmana de les celebracions del Dia Europeu del Bestiari Festiu (24-11).

La Rifa de l'Oca es va realitzar igual que cada any, a fora de l'Església. De la rifa, se'n cuiden els de la Comissió de Pastoral de l'Església de Sant Vicenç de Malla. Un dels responsables apunta en una llibreta els nombres comprats. Per cada euro toquen cent números. En acabat, un altre responsable demana que una mà innocent (un infant) vagi triant, sense veure-les, les cartes que li ofereix. De les cartes escollides en surt el nombre guanyador. Aquest any va guanyar l'oca la Rosa Maria de Paracolls. La Rosa va convidar a tothom que era present, a fer-ne el tast, el vespre a casa seva. Com cada any, l'oca l'ofereix una masia diferent de la parròquia. L'Oca d'enguany va ser oferta pel Mas la Cirera.

Pel que fa als dos balls realitzats, tots van ser molt aplaudits. Les casualitats de les dates han fet coincidir dues mitologies mallenques ben diferents al mateix dia: la greco-romana (potser ibèrica, també) i la cristiana. El Ball de l'Oca del Novenari és un ball amb elements clars de mitologia cristiana. La Dansa de la Centauromàquia (el que el Bestiari de Malla dedica a Europa) és de mitologia hel·lènica, inspirat en les escenes dels alts relleus del segle III o II a. C. trobats a Malla, i únics a Catalunya. Es tracta de la lluita d'un heroi làpita, Teseu, que lluita amb un centaure anomenat Euribió, el qual ha raptat la princesa Hipodàmia, que és núvia del rei Piritous. La lluita es desenvolupa amb claves, bastons, i és la representació dansada d'un triangle amorós mitològic. Es pot dir que la Dansa de la Centauromàquia és la dansa pírrica de Malla.

Els balls es van fer acompanyats amb música de flabiol i tambor. També, en el cas del Ball de l'Oca, hi hagué, a més a més, cant i recitació d'un passatge de l'evangeli, atesa la religiositat de la seva naturalesa. El cant i la música van ser interpretats per en Ramon de la Fàbrica, i la recitació, per na Teresa de Can Febrer. Els macips del bestiari foren: de l'Oca del Novenari, en Gerard de Can Febrer de Múnter; i del Centaure de Malla, l'Arnau de Els Roures del Clascar.

Cançó del Drac de Malla

2008-11-25T10:07:00.000-08:00

El Drac, dragonet,
balla per Sant Vicenç;
si no balla per Malla,
balla per tot arreu.

El Drac, dragonàs,
treu foc per tot el nas,
tota la boca crema,
volta que voltaràs!

Volta, volta dragonet,
crema, crema dragoní;
fas olor de carbonet
i no pas de romaní!

Xirimí, xiriminet!

(Cançó que li dedica la mainada)

Com és la Colla del Bestiari Festiu de Malla?

2008-11-19T10:36:00.000-08:00

La Colla del Bestiari Festiu de Malla i Múnter som:
Bèsties de festa de la Plana de Vic pagesa.
Mitologia rural de les parròquies de Malla i Múnter.
Defensa d'una festa pròpia per a Malla i Múnter.
Rituals de la pagesia.
Poesia animal.
Festa dels masovers.
Discurs tradicional mallenc.
Cultura osonenca.
Llegat d'Ausesken.
Substrat iber, cèltic, grec i romà.
Arrels cristianes.
Rauxa ramadera.
Ecologia.
Revolució de la masia.
República animal.
Ruralia.
Poble.
Les Bèsties al poder!

El Ball de l'Oca del Novenari de les Ànimes, el Liberame Dómine

2008-11-16T03:11:00.000-08:00

El Novenari de les Ànimes és una tradició mallenca que enguany fa 149 anys del seu naixement. El primer Novenari de les Ànimes se celebrà el 1859. Des d'aleshores, s'ha anat celebrant cada setmana de novembre sense interrupció, tret del temps que durà la Guerra Civil (1936-1939). Si antigament es feien oracions i pregàries, dels anys 70 del segle XX cap a aquesta banda, el Novenari s'ha convertit en un cicle de xerrades i conferències sobre la fe cristiana.

El Ball de l'Oca del Novenari és un ball ritual, el qual es representa eixint de l'ofici del darrer diumenge de novembre que clou el cicle del Novenari de les Ànimes. El mateix dia es fa la Rifa de l'Oca entre els feligresos. El ball de l'Oca del Novenari de les Ànimes o també anomenat "El Liberame Dómine" s'inicia amb l'oca ajaguda al bell mig de la plaça de l'Església de Malla. El refilet del flabiol, talment el primer raig de sol, la desvetlla, i s'alça i resta quieta dempeus. Llavors sona el ritme ternari del tambor i l'oca comença a marcar les passes cap un cantó i cap a l'altre. És el moment de sentir el cant llatí del Liberame Dómine, l'absolta de l'Officium Defuctorum. Diu així:

Liberame Dómine, de mórte aetérna,
in die illa tremenda: Quando caéli movéndi
sunt et térra : Dum véneris
judicáre saéculum per ígnem.
Trémens fáctus sum ego et tímeo,
Dum discússio vénerit, atque ventúra íra.
Quando cáeli movéndi sunt et terra.
Dies illa, dies irae, calamitátis et misériae,
Dies magna et amára valde.
Dum véneris judicare sáeculum per ígnem.
Requiem aetérnam dóna eis Dómine:
et lux perpétua luceat eis,
et lux perpétua luceat eis.

Tot seguit el flabiol fa sonar la melodia, acompanyat del ritme perpetu del tambor. És llavors el moment que l'oca dansarà tot fent gala de les tres qualitats divines: caminar, nedar i volar. En acabat, el flabiol calla, i deixa que el tabal torni a prendre protagonisme. Es reciten llavors, les benaurances. A cada benaurança l'oca respon amb unes passes de dansa i una volta. N'hi ha nou, és clar, una novena. Però és una novena d'esperança. Són aquestes:

Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan us insultaran i us perseguiran i diran falsament tota mena de mal contra vosaltres, per causa meva; alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; que així és com van perseguir els profetes que us han precedit.

Vosaltres sou la sal de la terra.
Vosaltres sou la llum del món.

En acabat, el flabiol torna a reprendre la melodia, acompanyat del batec perpetu del tabal. El tabal representa la vida eterna. El flabiol, els diferents estadis de llum d'aqueixa vida. L'Oca dansa l'últim volt. L'Oca del Novenari de les Ànimes clou la dansa voltant.

Com es pot veure, és una dansa de ritual cristià, atès que la bèstia festiva neix d'aquest acte religiós, i a més a més, participant-hi, en tanca el cicle. L'Oca del Novenari és la metàfora poètica de Jesús. L'Oca simbolitza, doncs, la puresa espiritual.

D'aquesta manera, el Bestiari Festiu de Malla fa un servei a la seva comunitat, en la qual s'integra per reblar-ne el seu missatge de comunió.

Fonaments culturals del nostre drac i justificació de la nostra festa

2008-11-15T10:57:00.000-08:00

El nostre drac, el Drac de Malla, sempre ha sortit per Pasqua. A Malla surt acompanyat de dos diables vermells i banyuts que el fan ballar. La dansa és circular. El drac balla mentre treu foc pels queixals. Acaba la dansa quan se li apaga el foc de la boca i fa el tro, que representa l'últim bleix de vida. El Drac de Malla, per tant, és sinònim de festa i joia, però té un simbolisme més complex, que tot seguit exemplificarem. El drac segons la tradició cristiana no representa pas el bé, sinó tot el contrari, el mal. El drac representa el poder de la bèstia que s'oposa al Regne de Déu. A Malla, per Pasqua, Jesús ja és a la Glòria. És a dir, que gràcies a Jesús, la humanitat s'ha salvat. Ha triomfat, doncs, el bé. I ha perdut el mal. A Malla es recorda la lluita del drac fent l'últim espetec de foc i donant l'última alenada encesa de vida. Quan se li ha apagat el foc de la boca, la bèstia resta inofensiva per sempre, vençuda per l'home. El bé regna i preval per sobre de tot per sempre. De tota manera, el drac roman a la terra, i el seu record, és l'avís personificat per a la humanitat que cal cada moment seguir els designis de Déu, si no es vol desvetllar la bèstia i tornar al caos. El missatge implícit es fonamenta, bàsicament, en el llibre de l'Apocalipsi de l'Apòstol Joan. En citem un fragment on hi apareix esmentada la nostra figura:

12 Sió infanta el Messies. Indignació del diable.
I es veié un gran prodigi al cel: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles. Està embarassada i crida en els dolors de part, turmentada per a infantar. Es veié encara un altre prodigi al cel: un gran drac roig que té set caps i deu banyes; sobre els caps hi ha deu diademes, i la cua arrossega la tercera part dels astres del cel, i es llança a la terra. Aleshores el drac es va aturar davant de la dona que havia d’infantar per devorar el seu fill, així que infantés. Ella, doncs, va infantar un fill, un noi que ha de pasturar totes les nacions amb porra de ferro. El seu fill fou arrabassat prop del seu setial, i la dona va fugir cap al desert, on té un lloc preparat per Déu, perquè l’alimentin allà mil dos-cents seixanta dies.

Mentrestant va esclatar una gerra al cel: Miquel i els seus àngels anaven a combatre amb el drac. També el drac amb els seus àngels va combatre, però no pogueren guanyar, i ja no van tenir més lloc al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tot el món, fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell. I vaig sentir una gran veu al cel que deia: “Ara s’ha realitzat la salvació, la potència, el regnat del nostre Déu, i el poder del seu Crist, perquè ha estat expulsat l’acusador dels nostres germans, aquell qui els acusava nit i dia davant del nostre Déu. L’han vençut per la sang de l’Anyell i per la paraula del seu testimoniatge, i han menyspreat la pròpia vida fins a la mort. Per això estigue-ne joiosos, oh cel i els qui hi habiteu; ai de la terra i del mar, perquè us ha baixat el diable ple de gran furor, sabent que té poc temps.”

Quan el drac es va veure llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi, però foren donades a la dona les dues ales de la gran àliga perquè volés cap al desert, cap al seu lloc, on és alimentada un temps, uns temps i una meitat de temps, fora de les mirades de la serp. La serp aleshores va vomitar per la boca aigua com un riu darrera la dona per fer que la riuada se l’emportés; però la terra va socórrer la dona, va engolir el riu que el drac havia vomitat per la boca. El drac es va indignar contra la dona, i se n’anà a fer guerra contra els restants de la descendència d’ella, els qui guarden els manaments de Déu i mantenen el testimoniatge de Jesús; i s’aturà damunt la sorra del mar.

13 Els emperadors ajudats d’un fals profeta, es fan adorar de tothom
Vaig veure aleshores pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre els caps, títols blasfems. La bèstia que vaig veure era semblant a una pantera, tenia les potes com d’ós, i la boca, com una boca de lleó. El drac va donar-li la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava ferit mortalment, però la seva ferida mortal fou guarida. Tota la terra es va meravellar darrera la bèstia, i adoraven el drac, perquè havia donat poder a la bèstia, i adoraven la bèstia tot dient: “¿Qui és semblant a la bèstia, i qui podrà fer-li la guerra?” I li fou donada una boca que deia paraules altives i blasfèmies; li fou donat també poder d’obrar durant quaranta-dos mesos, i obrí la boca per proferir blasfèmies contra Déu, per blasfemar contra el seu nom i la seva mansió, contra els qui habiten al cel. Li fou donat també de fer la guerra als sants i de vèncer-los, i li fou donat poder sobre tota tribu, poble, llengua i nació, i tots els habitants de la terra l’adoraran, tot aquell el nom del qual no està escrit, des de la creació del món, al llibre de la vida de l’Anyell degollat. Si algú té orelles, que escolti: Si algú és destinat a la captivitat, a la captivitat anirà; si algú ha de morir a espasa, a espasa cal que mori. Aquí es dóna la paciència i la fe dels sants.

Vaig veure després una altra bèstia que pujava de la terra; tenia dues banyes com l’Anyell, però parlava com el drac. Exerceix tot el poder de la primera bèstia a la seva presència, i fa que la terra i tots els seus habitants adorin aquella bèstia primera la ferida mortal de la qual havia estat curada. Fa també grans prodigis, fins a fer baixar foc del cel a la terra a presència dels homes, i enganya els habitants de la terra amb els prodigis que li ha estat concedit de fer davant la bèstia, i diu als habitants de la terra que facin una imatge a la bèstia que té aquella ferida de l’espasa i ha tornat a la vida. També li fou concedit de donar alès de vida a la imatge de la bèstia perquè fins i tot la imatge de la bèstia parlés, i li fou concedit de fer que tots els qui no adorin la imatge de la bèstia siguin matats. I a tots, petits i grans, rics i pobres, lliures i esclaus, fa que els posin un encuny a la mà dreta o al front a fi que ningú no pugui comprar o vendre fora del qui tingui l’encuny, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal l’enginy: qui sigui intel•ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra d’home: la seva xifra és sis-cents seixanta-sis.

Les creences pageses de Malla

2008-11-02T03:08:00.000-08:00

El poble de Malla és un municipi rural de masies isolades pels camps que té com a parròquia l'Església de Sant Vicenç de Malla. Malla (Osona) té, per tant, com a cultura religiosa la cristiana. De tota manera, si bé la gent fa avinent amb les festes la seva fe romana catòlica i apostòlica, atès que gairebé tots els actes són a l'entorn físic de l'església, hi ha un substrat animista en el capteniment pagès que no podem deixar de banda. Els pagesos han mantingut, després de segles de convivència amb el bestiar, tot un seguit de creences i mites que han estat reclosos dins l'àmbit familiar i no oficial, els quals es mereixerien, si més no, un petit anàlisi. La Comissió del Bestiari dels Bastoners de Malla ha fet aflorar de les llars aquests animals protectors i predictors, aquests éssers mitològics familiars i els ha tret a la plaça pública com a homenatge a la vella i ancestral saviesa dels nostres avantpassats pagesos. Són divinitats menors que formen part de contes i històries de l'imaginari pagès, de casa nostra. La Comissió del Bestiari de Malla s'ha proposat preservar tant la seva presència com la seva expressió en els rituals per tal que el missatge dels pagesos que ens han precedit es projecti cap al futur per sempre. Pensem que aquest ideal nostre té una bona acollida en un temps on l'ecologisme revifa tot un seguit de valors de protecció de la natura. Per sempre més rurals, per sempre més bestials!

Els bastaixos del Bestiari de Malla, les ànimes de les bèsties

2008-11-01T10:54:00.000-07:00

Els bastaixos o macips de la Comissió del Bestiari de Malla dels Bastoners de Malla són aquests:

Bou Mascart: Adjutori de la Fàbrica i Núria del Tei

Cavallets de Malla: Marc F. i Arnau R. (bandolers), Laura V.E. i Enric V.E. (mossos).

Gall Sol: Pep del Puig

Oca del Novenari: Gerard de Can Febrer de Múnter

Paó Zel: Joan de la Serra de Múnter
Ruc Català: Carles R. i Oriol de la Noguera

Senyor Porc-Verro de la Plana: Teresa de Can Febrer de Múnter

Ós Urs de Malla: Gil R.

Commemoració del Dia Europeu de Bestiari Festiu

2008-11-01T02:44:00.000-07:00

El diumenge 23 de novembre de 2008, per commemorar el Dia Europeu del Bestiari i alhora la creació de l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya(24-11), la Comissió del Bestiari dels Bastoners de Malla exposarà el Drac de Malla, una de les figures més antigues de Malla, a la Plaça de l'Església de Sant Vicenç de Malla. Cal dir que enguany per Pasqua ha fet cinc anys! Aprofitant la diada, eixint de missa, a la mateixa plaça, s'estrenarà el "Ball pírric del Centaure i l'Heroi Làpita" o millor dita, "Dansa de la Centauromàquia", inspirats en els alts relleus hel·lenístics trobats a Malla (s. IV-II a. C.)i que actualment resten custodiats al Museu de Malla per qui els va trobar: Camil Pla "Camilu". Aquesta dansa, la qual té elements mitològics molt europeus, romandrà instaurada d'ara a endavant a Malla per a realitzar cada any pels volts del 24 de novembre. D'aquesta manera, la Comissió del Bestiari de Malla vol retre homenatge a totes les figures festives europees i ensems sumar-se a una diada d'agermanament amb totes les colles de bestiari catalanes i d'arreu.

Festa de setembre: engegada del bestiar

2008-09-15T15:29:00.000-07:00

El poble de Malla va celebrar la seva festa de setembre estrenant bestiari i falcons. Eixint de missa, vora les 12 del migdia es va encetar una festa d'allò més lluïda. Els Bastoners de Malla van oferir una mostra dels balls que enguany han realitzat a Tallinn (Estònia) en el 21è Aplec de la Sardana i mostra de grups folklòrics que organitza Adifolk. També van fer els Bastoners de Malla van dansar el Ball de Segadors, amb la presència del Bou de Malla.Tot seguit, es van presentar els Falcons de Malla, colla pionera a la comarca en la seva especialitat. Els Falcons de Malla van carregar i descarregar una escala de tres, una escala de quatre i diversos pilars. En acabat, es va presentar el nou bestiari festiu de Malla, que té molt lligam amb la cultura tradicional del poble. Primer, el Senyor Porc, l'Oca del Novenari i el Gall "Sol" van fer el Ball dels Sacrificats; segon, els Cavallets de Malla, els quals representaven la lluita dels bandolers d'en Serraller contra la guàrdia dels Mossos d'Esquadra, van fer la seva dansa; tercer, es va presentar el capgròs d'en "Camilu", tot aprofitant per fer un petit homenatge al responsable de 84 anys del museu de Malla; i per cloure l'acte, el ruc català "Tòtem", juntament amb tot el nou bestiari i l'antic (com l'Ós d'Orsal, fet l'any 2003) van dansar al so de gralles i tabal per la plaça de l'Església de Malla, talment com si fos una cercavila. Després, la gentada es va encaminar al teatre de Malla per gaudir d'una bona arrossada. Els cuiners foren en Pep i la Mela de Can Ballador de Malla.

Havent dinat, a la tarda, es va realitzar la ja tradicional baixada de Malla amb carretons. L'edició d'enguany va comptar amb la participació de sis carretons. Tots els participants se'ls va premiar amb entrades per al kàrting.

Contacteu amb nosaltres!

2008-09-15T15:10:00.000-07:00

Telèfon del Cap de Colla del Bestiari: 649 267 993