Bestiari de Malla: de març 2009

dijous, 26 de març del 2009

Cançó infantil del Paó de Malla

El paó de Malla,
ara balla, ara balla,
el paó de Malla,
ara balla a la palla.

Xiu, xiu, xiu,
xiu, xiu, xiu,
ara balla,
ara balla,
xiu, xiu, xiu,
xiu, xiu, xiu,
ara balla amb la canalla!

(Tonada per als infants)

diumenge, 22 de març del 2009

El Drac de Malla vol foc a la festa!

EL DRAC DE MALLA SIGNA EL MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

EL PAÓ ZEL A LA FESTA DE CAN PALET (TERRASSA)

Avui, 22 de març, el paó Zel ha participat a la festa major del barri de Can Palet de Terrassa. La festa major de Can Palet se celebra per Sant Josep. El Bestiari de Malla, representat pel paó Zel, juntament amb els Bastoners de Malla, ha participat a la cercavila pels carrers del barri. A la cercavila, s'ha vist el paó Zel ballant la seva dansa ritual, i també compartint ball amb la Papallona de Sant Pere. En acabat, En Zel ha fet el ball de lluïment a la plaça del Centre Cívic, "la Dansa del Zel".

També, avui, ha set el dia del bateig d'en Joan Puig Vistós, ànima i alhora portador del paó Zel. En Joan ha imprimit la seva personalitat forta i alegre al paó, cosa que ha contribuït a fer més gran la festa. Per molts anys, paó Zel!

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Paó Zel plantat

Santa Fe del Penedès, 26-10-2008. El paó és considerat un atribut de la deesa Hera, en la mitologia grega, i de Juno en la romana. El nostre paó té una simbologia clàssica, europea. Hera és esposa de Zeus, i personifica l'amor matrimonial. El seu matrimoni sagrat se situa al Jardí de les Hespèrides. Pateix, molt sovint, gelosia per les infidelitats del seu marit, Zeus. A Roma, Hera és Juno, que forma part de la tríada capitolina, junt amb Júpiter i Minerva. Juno és la personificació de la lluna i la protectora de les dones casades. També, a Roma, Juno presideix els naixements.

Bou Mascart

Santa Fe del Penedès, 26-10-2008. Divinitat pagesa de la fertilitat de la terra. El déu del cereal. El nostre bou és una clara referència a la terra i la lluna juntes. El Bou fa 180cm/70cm i pesa 40 kg. El bou es diu Mascart perquè és fosc. El seu nom s’inspira en una denominació antiga autòctona dels bous foscos. És de fusta, duu una esquella i porta la roba de farcell català. Representa el bou català de pagès, el responsable de la fertilitat dels camps i la troballa de les marededeus trobades. La patrona de la Plana de Vic, la Mare de Déu de la Gleva, la va trobar un bou mentre llaurava un camp. Malla és un poble pagès, amb masies escampades, i tothom ha sentit a explicar l’avi de casa alguna història dels bous de la masia. El bou és la figura predominant del Ball de Segadors de Malla. Els segadors mallencs li ofereixen les seves mercès per la collita amb un ball de volants.

Oca del Novenari

Santa Fe del Penedès, 26-10-2008. Divinitat del millorament moral. L'Oca simbolitza les tres facultats divines: poder per caminar, poder per nedar i poder per volar. Inaugura el cicle nadalenc d'Advent. L'Oca és la deesa de la purificació espiritual, del penediment, de la fe, la qual permet a cadascú ser digne de la benvinguda del nou solstici. Porta la fertilitat i la prosperitat a l'ànima des de l'altre món, el dels avantpassats. Beneeix els nets de cor i se sacrifica per a salvar-los. És el geni de la puresa després de la Penitència del Noverari de les Ànimes. Podríem que l'Oca del Novenari encarna la perfecció espiritual només assolida per Jesús. L'Oca del Novenari de les Ànimes, amb el seu nom fa referència, també, a les qualitats guaridores del nombre nou. És ben sabut pels pagesos tradicionals que el nombre nou té propietats curatives màgiques. L'oca és vegetariana, i és blanca, per tant, com a animal, és símbol de puresa.

El Senyor Porc Verro de la Plana saludant

Malla, 7 de setembre de 2008. El Porc és la divinitat econòmica del poble. El nostre Porc-Verro és la metàfora de la prosperitat. És l'animal diví en la mitologia cèltica. Era identificat amb el druida, i tenia un caràcter oracular. Un dels ritus sacrificials al déu celta Samuhin és la matança del porc. El dia que se celebrava el dit sacrifici correspon a la festa de Sant Martí, l'onze de novembre. El porc ha representat des de l'antigor l'esperit del gra en forma animal. A Malla és típic des de temps immemorials celebrar la matança del porc. Al poble encara hi ha matadors i mocaderes tradicionals. Els ausetans en època ibèrica hi gravaven el porc a la seva moneda.