Bestiari de Malla: La Rifa de l'Oca 2010

dijous, 9 de desembre del 2010

La Rifa de l'Oca 2010

Un any més, el diumenge 5 de desembre de 2010, a Sant Vicenç de Malla, s'ha celebrat la festa parroquial de la cloenda del Novenari, la Rifa de l'Oca. Els actes culturals han estat: Les Danses de l'Oca, el Ball de les Animetes, i la Rifa de l'Oca del Novenari. També hi ha hagut exposició d'oques i una mica de fireta on s'hi podia comprar garrapinyades i iogurts. Tant els balladors, com els actuants pertanyen al grup folclòric Bastoners de Malla. La Cobleta Flabiolaire de Malla s'ha encarregat d'interpretar les músiques.

A Malla, degut a la llarga tradició del Novenari de les Ànimes, i per la forta petja judeocristiana que ha imprès l'església en la cultura catalana, hi ha molta creença encara en les ànimes del purgatori entre els parroquians més vells. Les animetes del Purgatori, aquelles ànimes que són entre el Cel i l'Infern. Són molt a prop nostre però no es poden veure per la seva naturalesa etèria. Encara, pobres, no poden entrar al Cel perquè han de redimir els seus pecats abans. Necessiten pregàries per fer-se perdonar i sr-ne dignes. També són aquells esperits benefactors que troben qualsevol cosa perduda. I si hom perd quelcom, i s'hi encomana resant, les animetes acaben trobant el que s'ha perdut. El Ball de les Ànimes és un homenatge a aquesta tradició i ve a representar aquesta creença. Alhora, aquest ball, clou el cicle de precs del Novenari amb la consegüent capta. En el ball, els balladors (vestit de blanc) representen les animetes. El capdavanter porta una patena. Tots en renglera van dansant fins a traçar una espiral. Quan l'espiral s'ha completat, el darrer (un nen) s'enfila al damunt del capdavanter i sosté la patena. És el moment en què l'ànima s'enfila al Cel. I tot seguit els altres balladors fan via i s'escolen, mentre la dansa llangueix fins al final. La rifa de l'oca obre les portes al cicle d'Advent. L'oca, un associat a la deessa egípcia Isis, vindria a simbolitzar el geni del solstici d'hivern. Quan al Cel plomen les oques, a la terra neva. Per tant,l'Oca és un geni nadalenc a Malla.

Tot és molt senzill, molt petit, però molt rural i molt autèntic. Una tradició a prop de tota la gent. Si la tradició ha set bona per als nostres avis i pares, per a nosaltres, els fills també n'és. Som el que els nostres avis eren, i els nostres avis són el que nosaltres serem. Per molts anys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Paó Zel plantat

Santa Fe del Penedès, 26-10-2008. El paó és considerat un atribut de la deesa Hera, en la mitologia grega, i de Juno en la romana. El nostre paó té una simbologia clàssica, europea. Hera és esposa de Zeus, i personifica l'amor matrimonial. El seu matrimoni sagrat se situa al Jardí de les Hespèrides. Pateix, molt sovint, gelosia per les infidelitats del seu marit, Zeus. A Roma, Hera és Juno, que forma part de la tríada capitolina, junt amb Júpiter i Minerva. Juno és la personificació de la lluna i la protectora de les dones casades. També, a Roma, Juno presideix els naixements.

Bou Mascart

Santa Fe del Penedès, 26-10-2008. Divinitat pagesa de la fertilitat de la terra. El déu del cereal. El nostre bou és una clara referència a la terra i la lluna juntes. El Bou fa 180cm/70cm i pesa 40 kg. El bou es diu Mascart perquè és fosc. El seu nom s’inspira en una denominació antiga autòctona dels bous foscos. És de fusta, duu una esquella i porta la roba de farcell català. Representa el bou català de pagès, el responsable de la fertilitat dels camps i la troballa de les marededeus trobades. La patrona de la Plana de Vic, la Mare de Déu de la Gleva, la va trobar un bou mentre llaurava un camp. Malla és un poble pagès, amb masies escampades, i tothom ha sentit a explicar l’avi de casa alguna història dels bous de la masia. El bou és la figura predominant del Ball de Segadors de Malla. Els segadors mallencs li ofereixen les seves mercès per la collita amb un ball de volants.

Oca del Novenari

Santa Fe del Penedès, 26-10-2008. Divinitat del millorament moral. L'Oca simbolitza les tres facultats divines: poder per caminar, poder per nedar i poder per volar. Inaugura el cicle nadalenc d'Advent. L'Oca és la deesa de la purificació espiritual, del penediment, de la fe, la qual permet a cadascú ser digne de la benvinguda del nou solstici. Porta la fertilitat i la prosperitat a l'ànima des de l'altre món, el dels avantpassats. Beneeix els nets de cor i se sacrifica per a salvar-los. És el geni de la puresa després de la Penitència del Noverari de les Ànimes. Podríem que l'Oca del Novenari encarna la perfecció espiritual només assolida per Jesús. L'Oca del Novenari de les Ànimes, amb el seu nom fa referència, també, a les qualitats guaridores del nombre nou. És ben sabut pels pagesos tradicionals que el nombre nou té propietats curatives màgiques. L'oca és vegetariana, i és blanca, per tant, com a animal, és símbol de puresa.

El Senyor Porc Verro de la Plana saludant

Malla, 7 de setembre de 2008. El Porc és la divinitat econòmica del poble. El nostre Porc-Verro és la metàfora de la prosperitat. És l'animal diví en la mitologia cèltica. Era identificat amb el druida, i tenia un caràcter oracular. Un dels ritus sacrificials al déu celta Samuhin és la matança del porc. El dia que se celebrava el dit sacrifici correspon a la festa de Sant Martí, l'onze de novembre. El porc ha representat des de l'antigor l'esperit del gra en forma animal. A Malla és típic des de temps immemorials celebrar la matança del porc. Al poble encara hi ha matadors i mocaderes tradicionals. Els ausetans en època ibèrica hi gravaven el porc a la seva moneda.