El nostre drac, el Drac de Malla, sempre ha sortit per Pasqua. A Malla surt acompanyat de dos diables vermells i banyuts que el fan ballar. La dansa és circular. El drac balla mentre treu foc pels queixals. Acaba la dansa quan se li apaga el foc de la boca i fa el tro, que representa l'últim bleix de vida. El Drac de Malla, per tant, és sinònim de festa i joia, però té un simbolisme més complex, que tot seguit exemplificarem. El drac segons la tradició cristiana no representa pas el bé, sinó tot el contrari, el mal. El drac representa el poder de la bèstia que s'oposa al Regne de Déu. A Malla, per Pasqua, Jesús ja és a la Glòria. És a dir, que gràcies a Jesús, la humanitat s'ha salvat. Ha triomfat, doncs, el bé. I ha perdut el mal. A Malla es recorda la lluita del drac fent l'últim espetec de foc i donant l'última alenada encesa de vida. Quan se li ha apagat el foc de la boca, la bèstia resta inofensiva per sempre, vençuda per l'home. El bé regna i preval per sobre de tot per sempre. De tota manera, el drac roman a la terra, i el seu record, és l'avís personificat per a la humanitat que cal cada moment seguir els designis de Déu, si no es vol desvetllar la bèstia i tornar al caos. El missatge implícit es fonamenta, bàsicament, en el llibre de l'Apocalipsi de l'Apòstol Joan. En citem un fragment on hi apareix esmentada la nostra figura:
12 Sió infanta el Messies. Indignació del diable.
I es veié un gran prodigi al cel: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles. Està embarassada i crida en els dolors de part, turmentada per a infantar. Es veié encara un altre prodigi al cel: un gran drac roig que té set caps i deu banyes; sobre els caps hi ha deu diademes, i la cua arrossega la tercera part dels astres del cel, i es llança a la terra. Aleshores el drac es va aturar davant de la dona que havia d’infantar per devorar el seu fill, així que infantés. Ella, doncs, va infantar un fill, un noi que ha de pasturar totes les nacions amb porra de ferro. El seu fill fou arrabassat prop del seu setial, i la dona va fugir cap al desert, on té un lloc preparat per Déu, perquè l’alimentin allà mil dos-cents seixanta dies.
Mentrestant va esclatar una gerra al cel: Miquel i els seus àngels anaven a combatre amb el drac. També el drac amb els seus àngels va combatre, però no pogueren guanyar, i ja no van tenir més lloc al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tot el món, fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell. I vaig sentir una gran veu al cel que deia: “Ara s’ha realitzat la salvació, la potència, el regnat del nostre Déu, i el poder del seu Crist, perquè ha estat expulsat l’acusador dels nostres germans, aquell qui els acusava nit i dia davant del nostre Déu. L’han vençut per la sang de l’Anyell i per la paraula del seu testimoniatge, i han menyspreat la pròpia vida fins a la mort. Per això estigue-ne joiosos, oh cel i els qui hi habiteu; ai de la terra i del mar, perquè us ha baixat el diable ple de gran furor, sabent que té poc temps.”
Quan el drac es va veure llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi, però foren donades a la dona les dues ales de la gran àliga perquè volés cap al desert, cap al seu lloc, on és alimentada un temps, uns temps i una meitat de temps, fora de les mirades de la serp. La serp aleshores va vomitar per la boca aigua com un riu darrera la dona per fer que la riuada se l’emportés; però la terra va socórrer la dona, va engolir el riu que el drac havia vomitat per la boca. El drac es va indignar contra la dona, i se n’anà a fer guerra contra els restants de la descendència d’ella, els qui guarden els manaments de Déu i mantenen el testimoniatge de Jesús; i s’aturà damunt la sorra del mar.
13 Els emperadors ajudats d’un fals profeta, es fan adorar de tothom
Vaig veure aleshores pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre els caps, títols blasfems. La bèstia que vaig veure era semblant a una pantera, tenia les potes com d’ós, i la boca, com una boca de lleó. El drac va donar-li la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava ferit mortalment, però la seva ferida mortal fou guarida. Tota la terra es va meravellar darrera la bèstia, i adoraven el drac, perquè havia donat poder a la bèstia, i adoraven la bèstia tot dient: “¿Qui és semblant a la bèstia, i qui podrà fer-li la guerra?” I li fou donada una boca que deia paraules altives i blasfèmies; li fou donat també poder d’obrar durant quaranta-dos mesos, i obrí la boca per proferir blasfèmies contra Déu, per blasfemar contra el seu nom i la seva mansió, contra els qui habiten al cel. Li fou donat també de fer la guerra als sants i de vèncer-los, i li fou donat poder sobre tota tribu, poble, llengua i nació, i tots els habitants de la terra l’adoraran, tot aquell el nom del qual no està escrit, des de la creació del món, al llibre de la vida de l’Anyell degollat. Si algú té orelles, que escolti: Si algú és destinat a la captivitat, a la captivitat anirà; si algú ha de morir a espasa, a espasa cal que mori. Aquí es dóna la paciència i la fe dels sants.
Vaig veure després una altra bèstia que pujava de la terra; tenia dues banyes com l’Anyell, però parlava com el drac. Exerceix tot el poder de la primera bèstia a la seva presència, i fa que la terra i tots els seus habitants adorin aquella bèstia primera la ferida mortal de la qual havia estat curada. Fa també grans prodigis, fins a fer baixar foc del cel a la terra a presència dels homes, i enganya els habitants de la terra amb els prodigis que li ha estat concedit de fer davant la bèstia, i diu als habitants de la terra que facin una imatge a la bèstia que té aquella ferida de l’espasa i ha tornat a la vida. També li fou concedit de donar alès de vida a la imatge de la bèstia perquè fins i tot la imatge de la bèstia parlés, i li fou concedit de fer que tots els qui no adorin la imatge de la bèstia siguin matats. I a tots, petits i grans, rics i pobres, lliures i esclaus, fa que els posin un encuny a la mà dreta o al front a fi que ningú no pugui comprar o vendre fora del qui tingui l’encuny, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal l’enginy: qui sigui intel•ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra d’home: la seva xifra és sis-cents seixanta-sis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada