El Ball de l'Oca del Novenari de les Ànimes, el Liberame Dómine

El Novenari de les Ànimes és una tradició mallenca que enguany fa 149 anys del seu naixement. El primer Novenari de les Ànimes se celebrà el 1859. Des d'aleshores, s'ha anat celebrant cada setmana de novembre sense interrupció, tret del temps que durà la Guerra Civil (1936-1939). Si antigament es feien oracions i pregàries, dels anys 70 del segle XX cap a aquesta banda, el Novenari s'ha convertit en un cicle de xerrades i conferències sobre la fe cristiana.

El Ball de l'Oca del Novenari és un ball ritual, el qual es representa eixint de l'ofici del darrer diumenge de novembre que clou el cicle del Novenari de les Ànimes. El mateix dia es fa la Rifa de l'Oca entre els feligresos. El ball de l'Oca del Novenari de les Ànimes o també anomenat "El Liberame Dómine" s'inicia amb l'oca ajaguda al bell mig de la plaça de l'Església de Malla. El refilet del flabiol, talment el primer raig de sol, la desvetlla, i s'alça i resta quieta dempeus. Llavors sona el ritme ternari del tambor i l'oca comença a marcar les passes cap un cantó i cap a l'altre. És el moment de sentir el cant llatí del Liberame Dómine, l'absolta de l'Officium Defuctorum. Diu així:

Liberame Dómine, de mórte aetérna,
in die illa tremenda: Quando caéli movéndi
sunt et térra : Dum véneris
judicáre saéculum per ígnem.
Trémens fáctus sum ego et tímeo,
Dum discússio vénerit, atque ventúra íra.
Quando cáeli movéndi sunt et terra.
Dies illa, dies irae, calamitátis et misériae,
Dies magna et amára valde.
Dum véneris judicare sáeculum per ígnem.
Requiem aetérnam dóna eis Dómine:
et lux perpétua luceat eis,
et lux perpétua luceat eis.

Tot seguit el flabiol fa sonar la melodia, acompanyat del ritme perpetu del tambor. És llavors el moment que l'oca dansarà tot fent gala de les tres qualitats divines: caminar, nedar i volar. En acabat, el flabiol calla, i deixa que el tabal torni a prendre protagonisme. Es reciten llavors, les benaurances. A cada benaurança l'oca respon amb unes passes de dansa i una volta. N'hi ha nou, és clar, una novena. Però és una novena d'esperança. Són aquestes:

Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan us insultaran i us perseguiran i diran falsament tota mena de mal contra vosaltres, per causa meva; alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; que així és com van perseguir els profetes que us han precedit.



Vosaltres sou la sal de la terra.
Vosaltres sou la llum del món.

En acabat, el flabiol torna a reprendre la melodia, acompanyat del batec perpetu del tabal. El tabal representa la vida eterna. El flabiol, els diferents estadis de llum d'aqueixa vida. L'Oca dansa l'últim volt. L'Oca del Novenari de les Ànimes clou la dansa voltant.

Com es pot veure, és una dansa de ritual cristià, atès que la bèstia festiva neix d'aquest acte religiós, i a més a més, participant-hi, en tanca el cicle. L'Oca del Novenari és la metàfora poètica de Jesús. L'Oca simbolitza, doncs, la puresa espiritual.

D'aquesta manera, el Bestiari Festiu de Malla fa un servei a la seva comunitat, en la qual s'integra per reblar-ne el seu missatge de comunió.