Com que Malla té una oca de bestiari festiu, creiem que es adient ressenyar testimonis a Catalunya on l'oca (l'animal) hagi tingut un paper determinant o destacat. Això, el que farà, és establir enllaços i relacions que ens poden ajudar a acotar el significat i també el paper de l'oca en la tradició catalana. Heus aquí, doncs, quatre ratlles sobre l'oca:
La màrtir, patrona de Barcelona, Santa Eulàlia, conta la llegenda que tenia una oca. Eulàlia va testimoniar que era seguidora de la fe cristiana en temps que l'emperador romà perseguia els cristians. Eulàlia va ser empresonada i forçada a adorar ídols, però ella els va posar terra al damunt. Després de rebre humiliacions i xurriacades la van crucificar nua en una creu en forma d'aspa. Diuen que a Eulàlia sempre l'acompanyava una oca. La seva oca li feu companyia a la presó i fins i tot en presencià el martiri. Com que sempre l'acompanyava, quan Santa Eulàlia se'n va anar al Cel, l'oca també la va seguir. I ara, l'oca de Santa Eulàlia és una constel·lació del cel que surt per Nadal, cada 25 de desembre. La seva llum va prenent intensitat fins el 12 de febrer, el dia del martiri de la santa, i llavors desapareix fins el Nadal següent.
També per la Candelera, una data molt assenyalada en el calendari tradicional català que correspon a la diada del 2 de febrer, l'oca hi és present. Segons la llei mosaica, a partir d'aquesta data, s'obligava a les dones que havien tingut un infant a purificar-se. Si era un noi quedaven purificades al cap de quaranta dies, i si havia set noia, n'havien de menester seixanta. També en aquesta data es retira el pessebre i s'endreça per al proper Nadal. Hi ha una dita de la Candelera que parla de la nostra bèstia. Diu així: Per la candelera pon l'oca vera, si no pon ja, aviat pondrà. Així, doncs, la Candelera serveix de punt de referència en la gestació de l'oca.
Una altra història ben diferent és la que consta en la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'oca és present en el menú reial de l'Àpat de Nadal. Per l'àpat reial del Nadal de l'any 1267 es van consumir trenta-un moltons, tres-cents cinquanta ous, trenta parells de conills, dotze parells de perdius, trenta-sis parells de capons, cinc parells d'oques, cinc quarteres de pa, dos-cents vint-i-vuit quartans de vi, deu sous de neules, entre d'altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada